Hola a tots desde els Balcans !!!

Si, ja portem 4 dies de viatge i aventures i encara som vius, ara mateix escric aquestes 4 ratlles desde Mostar (Bosnia i Hercegovina) per a fer-vos un petit resum. La idea era portar un blog al dia, pero ens hem trobat amb un parell de coses que han variat el plantejament inical, ens hem adonat una mica mes de la realitat d'aquestes "contrades" i creiem que es el suficientment dura com per a no fer-ne un us "public" o "mediatic", l' esperiencia s'ho val, pero de forma personal, s'ha de viure, d' entendre, i es per aixo que no donarem detalls u opinions de l'aspecte "huma" o "social" d'aquest. La segona cosa es mes "terrenal", sencillament, per aquestes contrades es dificil de trobar una connexio a internet.
Be, anem doncs al "tema":
Primer dia, dissabte: molt sencill, marxem a 1 quart de 9 del mati i arrivem a Verona a les 7, nuvols a Catalunya, pluja a Franća i nuvols a Italia. Autopista, autopista i autopista.
Segon dia: diumenge de rams: mati turistic en una ciutat encantadorament fotogenica abocada a la festa religiosa, molt maco. Al migdia partim cap a la frontera Eslovena on decidim variar la ruta i anar a visitar el parc nacional dels llacs de Plitvice, alli som acollits com a fills a la casa rural del Marku, al bell mig dels Balcans croats (quin delicios "orujo" de prunes que ens va oferir).
Tercer dia: visitem les sorprenents formacions calcaries que conformen els llacs, caminem per sobre les aigues en pasareles de fusta fent decenes de fotografies que mai captaran la bellesa d'aquest lloc, precios !!! Al migdia sortim atravessant els sempre imponents i a vegades realment crus Balcans direccio al mar un altre cop, arrivem a Split i visitem el centre historic (molt comercial) on hi el mausoleu del Diocesa, pujant-ne a la torre mes alta de la catedral, tot seguit milers de tombs ens han de portar fins a Dubrovnic, pero abans s'ha de atravesar una petita franja de terreny bosni, on som en primera instancia refusats d'entrar, mitjanćant tecniques de persuasio avančada i de regateig aconseguim passar, al desti anem directes a buscar un hotel, comencem a estar cansats.
Quart dia: som a dimarts?, si, vaja, anem perdent la nocio del temps. Dubrovnic, la Perla de l'Adriatic, magnific casc antic fortificat que s'aboca al mar, com les muntanyes que l'envolten. La caminata per dalt de les seves muralles ens congestionen les cames i els pulmons, pero realment val la pena. Despres de menjar alguna cosa emprenem el llarg i retorčat cami vers Montenegro, que ens reb amb pluja i un altre cop problemes "burocratics", solventats aquests, continuem el cami cap a Kotor tot vorejant l'estuari mes retorćat del Mediterrani, on per a fer pocs Km es tarda molt. Arrivem a la ciutat de Kotor, just al fons de l'estuari, pujem al castell que s'alča sobre el port, al cim de les altes muntanyes que encerclen la ciutat, son diria que mils d'escales, pero un altre vegada val la pena. Tornem per un altre ruta que mitjanćant un ferri ens acurta el viatge, i la policia amagada en un tomb amb una pistola de plastic, ens acurta la butxaca ens uns 30€ (sense rebut, esclar). A la nit arrivem al poble de Cavtat, exemple perfecte de poble de pescadors a la Costa Dalmata, sopem i ens allotgem al mateix lloc.
Cinque dia, dimecres: Sota la pluja deixem el paradis dalmata retornant un altre cop la ruta feta, 40 Km pasats Dubrovnik girem a la dreta per a tornar a endinsar-nos a les muntanyes, un altre "regateig" al pas fronterer i ja som a Bosnia, la carretera, contra tot pronostic, es forća bona, com la de Bonsatre fa 10 anys. Si, els vehicles militars delaten que arrivem a Mostar, aqui la tensio es palpa, pero aixo no ho explicarem. Buscat i trobat un lloc on dormir, dinem una mica, a l'estil tipic, despres anem a pair tot visitant el barri turc (musulma), l'ambient comercial envaeix els carrers i la visio del pont reconstruit desde dalt del minaret es unica, les pintades de "don't forget" descriuen a la perfeccio el que se sent.

Torna l´aventura !!!

Si, ja ha passat un any, un any que recordarem tota la vida, un any ple de colors, cims asolits, petits desenganys, eclipsis, perills, sensacions, aventures, kilómetres, satisfaccions... un any viscut intensament on el viatge a Turquia m´ha suposat un abans i un després a la meva existència, un retrobament amb el mon.
Però no mirem al pasat, que ens quedi el record i sobretot l´experiència, mirem al futur, bé, al present... aquest cop toca repetir, si, la ex-iugoslàvia et marca, et marca les cares que reflexen una guerra viscuda, les cares que treballen per superar l´horror passat i que intenten retornar a l´esplendor de vells temps tot mirant el mirall de la nova Europa. Zagreb, capital Croata, Belgrad, capital Sèrbia i Sarajevo, capital Bòsnia, tres ciutats enfrentades, tres religions diuen que les separen, però no, son els homes que ho fan.
El 31 de març marxem, no de turisme ni de viatge, si no a descobrir la cara més positiva dels Balcans, les seves gents, les seves costums, la seva natura, el seu esforç i treball, mentrestant desde aquí intentarem, sigui amb paraules o fotografies , reflexar el que anem trobant, us convidem doncs, a que compartiu l´experiéncia, comença el compte enrera...